Impulsen un projecte per salvar el axolot, un animal capaç de regenerar-se i icona cultural de Mèxic

Per salvar de l'extinció al axolot, amfibi icònic de Mèxic de gran importància científica i cultural, experts impulsen el 'Refugi chinampa', projecte que pretén restaurar la superfície agrícola de la zona lacustre de Xochimilco, al sud de Ciutat de Mèxic. Les chinampas, llegat de l'època prehispànica, són illots artificials que suren sobre cossos d'aigua i es fan servir per al cultiu i l'extensió territorial.


El projecte busca "millorar les condicions, fer agricultura tradicional, retirar pesticides, treure fertilitzants, generar refugis per axolots on el refugi siga l'hàbitat perfecte perquè l'axolot sobrevisca", assegura Luis Zambrano, investigador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic ( UNAM). L'equip que encapçala Zambrano acaba de rebre del Govern un pressupost de 7,5 milions de pesos (397.667 dòlars) per iniciar la primera etapa."Aquest és l'inici d'un projecte que voldríem fer a gran escala, que és repoblar d'chinampas Xochimilco", ha precisat Zambrano, titular del Laboratori de Restauració Ecològica de l'Institut de Biologia de la UNAM.


El axolot és un amfibi caudat, pertanyent a la família de les salamandres i tritons, de color marró i amb brànquies externes que coronen la part del darrere del seu cap, assemblant plomes. Habita entre les chinampas dels llacs i canals de Xochimilco, el seu únic hàbitat natural romanent. Però des de la dècada de 1990 la reducció d'aigua de font que abasteix Xochimilco, la contaminació dels canals, els canvis urbans a la zona i la introducció de peixos per a pesca comercial com la carpa, que menja ous del axolot, i la tilàpia , que s'alimenta de axolots juvenils, van minvar la població d'aquesta espècie. La població del axolots de Xochimilco va passar de 6.000 exemplars per quilòmetre quadrat el 1998 a només 36 el 2014, d'acord amb l'últim cens realitzat per l'equip de Zambrano.

Els aquaris no són la solució "Quan els axolots porten molt temps en peixeres, perden la característica silvestre, tant en termes morfològics com fisiològics i de conducta, per això és indispensable recuperar el seu hàbitat", assenyala el biòleg, que ha estudiat per 20 anys el comportament d'aquest amfibi. L'Institut de Biologia de la UNAM compta amb una colònia de axolots per a investigació científica. Aquest axolot ha estat model d'interès en termes evolutius per ser un organisme "neotènic", ja que pot reproduir-se sense perdre les característiques morfològiques del seu estat larvari. "És molt important per diverses raons. En termes biològics perquè té la capacitat de regenerar-se: li treus un ull, li torna a créixer , li treus un tros de cervell i li torna a créixer, cosa que no li passa a ningú ", diu Zambrano quan es refereix a la importància de la investigació de axolot per a la regeneració de teixits, neurociència i investigació coronària.




Comentari: És molt necessari conservar l'axolot tant per les seues característiques, que són pròpies ja que molts pocs animals poden regenerar una part perduda del cos, com també perquè és molt important conservar les espècies endèmiques ja que si s'estingueixen no es poden trobar naturalment en cap altre lloc ja que es distribueixen en un àmbit geogràfic reduit i molt característic, com és el cas dels axolots que viuen al llac Xochimilco. Per tant, saber que hi ha gent que intenta cuidar i conservar les espècies endèmiques i el lloc on habiten és una molt bona noticia ja que contribueix a la conservació de la biodiversitat.

Raquel Martí