Llançament del Pau: a la sisena va ser la vençuda
A la sisena va ser la vençuda. El Falcon 9 de l'empresa nord-americana Space X s'ha enlairat a les 15.17 d'aquest dijous (hora catalana) des de la base àrea de Vandenberg (Califòrnia). Onze minuts després, s'ha produït la separació del Pau, el primer satèl·lit espia espanyol, a 515 quilòmetres d'altura. Prèviament, el coet s'havia desprès de la seva primera fase, que va caure al Pacífic, i encara va continuar el seu viatge a 27.000 quilòmetres per hora per posar en òrbita dos satèl·lits, propietat de la pròpia Space X.
El llançament realitzat avui s'ha frustrat en cinc ocasions: el 30 de gener, el 10 de febrer, el 17, el 18 i el 21. L'últim retard, dimecres passat, a sis minuts de l'hora H, va ser degut al fort vent en alçada. "Moltes gràcies per ser aquí, a les dures, ahir, ia les madures, avui", ha agraït als presents l'almirall Santiago Bolivar, president de Hisdesat, l'empresa propietària del Pau, participada en un 30% pel Ministeri de Defensa.
Tot i que els viatges espacials s'hagin fet quotidians, un satèl·lit nord-americà valorat en mil milions de dòlars es va perdre després del seu llançament en un Falcon 9 al gener passat i al setembre de 2016 un coet del mateix tipus esclatar amb un satèl·lit israelià a bord. El secretari d'Estat de Defensa, Agustín Conde, va haver de tornar-se de Califòrnia sense presenciar el llançament i la ministra Cospedal i la secretària general d'Indústria, Begoña Cristero, van assistir frustrades a l'intent fallit de dimecres des de la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) . Tots van tornar ahir allà per seguir en directe el sisè intent; molts més en realitat si es considera que el Pau està llest des 2014 (el va fabricar Airbus, Defence & Space) i que la crisi de Crimea va frustrar el seu llançament des de Rússia i va demorar la seva posada en orbita tres anys.
Un satèl·lit amb radar d'obertura sintètica (SAR) capaç de prendre cent imatges diàries de fins a 25 centímetres de resolució dia i nit al marge de les condicions meteorològiques. Amb un pes de 1.400 quilograms, cobrirà una àrea de més de 300.000 quilòmetres i donarà 15 voltes diàries a la Terra a una velocitat de set quilòmetres per segon.
Comentari:És increïble,en veritat pense que podia funcionar,encara no es segur si funcionarà o no,però tinc esperança de que siga útil per a un futur i dure molt,podria ser útil a l'hora de vore catàstrofes naturals,els principis i els finals d'aquestes,de forma ràpida i amb millor calitat.
Sara Boronat
El llançament realitzat avui s'ha frustrat en cinc ocasions: el 30 de gener, el 10 de febrer, el 17, el 18 i el 21. L'últim retard, dimecres passat, a sis minuts de l'hora H, va ser degut al fort vent en alçada. "Moltes gràcies per ser aquí, a les dures, ahir, ia les madures, avui", ha agraït als presents l'almirall Santiago Bolivar, president de Hisdesat, l'empresa propietària del Pau, participada en un 30% pel Ministeri de Defensa.
Tot i que els viatges espacials s'hagin fet quotidians, un satèl·lit nord-americà valorat en mil milions de dòlars es va perdre després del seu llançament en un Falcon 9 al gener passat i al setembre de 2016 un coet del mateix tipus esclatar amb un satèl·lit israelià a bord. El secretari d'Estat de Defensa, Agustín Conde, va haver de tornar-se de Califòrnia sense presenciar el llançament i la ministra Cospedal i la secretària general d'Indústria, Begoña Cristero, van assistir frustrades a l'intent fallit de dimecres des de la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) . Tots van tornar ahir allà per seguir en directe el sisè intent; molts més en realitat si es considera que el Pau està llest des 2014 (el va fabricar Airbus, Defence & Space) i que la crisi de Crimea va frustrar el seu llançament des de Rússia i va demorar la seva posada en orbita tres anys.
Un satèl·lit amb radar d'obertura sintètica (SAR) capaç de prendre cent imatges diàries de fins a 25 centímetres de resolució dia i nit al marge de les condicions meteorològiques. Amb un pes de 1.400 quilograms, cobrirà una àrea de més de 300.000 quilòmetres i donarà 15 voltes diàries a la Terra a una velocitat de set quilòmetres per segon.
Comentari:És increïble,en veritat pense que podia funcionar,encara no es segur si funcionarà o no,però tinc esperança de que siga útil per a un futur i dure molt,podria ser útil a l'hora de vore catàstrofes naturals,els principis i els finals d'aquestes,de forma ràpida i amb millor calitat.
Sara Boronat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada