Cultura Científica

“Paz”, el primer satèl·lit espanyol d'observació de la Terra i dissenyat per a finalitats militars i civils, ha estat llançat des de la base de la Força Aèria nord-americana de Vandenberg (Califòrnia) a bord d'un coet Falcon 9 de la companyia SpaceX.  Aquest llançament ha posat fi a una sèrie de retards i contratemps que han obligat a ajornar el seu enlairament en tres ocasions, el 17 i 18 d'aquest mes. El “Paz”, que es dedicarà a tasques civils de vigilància i a altres relacionades amb la seguretat i la defensa, incorpora un “radar d'obertura sintètica” capaç de prendre imatges de la Terra en diferents condicions meteorològiques i fins i tot de nit. Amb ell, Espanya es converteix al tercer país Europeu -després d'Alemanya i Itàlia- que disposarà d'un satèl·lit amb aquest tipus de tecnologia, un ambiciós projecte científic i tecnològic que ha requerit una inversió d'uns 160 milions d'euros i que ha involucrat a 15 empreses i tres universitats espa

Els aliments transgènics són aquells aliments que han estat modificats genèticament per obtenir millors característiques o augmentar la producció. Entre els advantatges podem trobar: -Consum d'aliments amb més vitamines, minerals i proteïnes i menors continguts de greixos. -Producció d'àcids grassos específics per a ús alimentari o industrial -Cultius més resistents als atacs de virus, fongs o plagues sense la necessitat d'emprar productes químics. Això implica una menor despesa i un menor dany al medi ambient -La creació de cultius més resistents als pesticides, de manera que es pugui mantenir la producció, reduint el nombre i quantitat de productes empleats i afavorint així l'ús de productes menys agressius amb el medi ambient -Major temps de vida en hortalisses -Cultius més resistents a la sequera -Conseqüent augment de la producció Els desadvantatgen que proporcionen són:   -Possibilitat que hi haga rebuig davant del gen inserit.   -Possibilitat que els gens n

A la sisena va ser la vençuda. El Falcon 9 de l'empresa nord-americana Space X s'ha enlairat a les 15.17 d'aquest dijous (hora catalana) des de la base àrea de Vandenberg (Califòrnia). Onze minuts després, s'ha produït la separació del Pau, el primer satèl·lit espia espanyol, a 515 quilòmetres d'altura. Prèviament, el coet s'havia desprès de la seva primera fase, que va caure al Pacífic, i encara va continuar el seu viatge a 27.000 quilòmetres per hora per posar en òrbita dos satèl·lits, propietat de la pròpia Space X. El llançament realitzat avui s'ha frustrat en cinc ocasions: el 30 de gener, el 10 de febrer, el 17, el 18 i el 21. L'últim retard, dimecres passat, a sis minuts de l'hora H, va ser degut al fort vent en alçada. "Moltes gràcies per ser aquí, a les dures, ahir, ia les madures, avui", ha agraït als presents l'almirall Santiago Bolivar, president de Hisdesat, l'empresa propietària del Pau, participada en un 30% pel

Investigadors japonesos han aconseguit controlar la floració de l'arròs. Després manipular els gens que intervenen en la formació de les flors, i per tant del fruit, van obtenir una varietat que no floria. Però, al aplicar-li un aerosol usat com a fungicida, les flors apareixien entre 40 i 45 dies després. És un arròs transgènic, el que fa complicat que algun dia arribi a ser conreat, però controlar el cicle del principal aliment de la humanitat ja és tot un avanç. L'equip del professor de la Universitat de Tòquio i uns dels majors experts en genètica de l'arròs, Takeshi Izawa, ha fet un gran pas per eliminar tanta incertesa: Controlant la floració "podem trobar el millor moment per a la collita per a cada varietat en zones de cultiu sense importar les condicions climàtiques locals i millorant el rendiment o la qualitat de la collita ", diu. El grup de Izawa, que porta 20 anys investigant els mecanismes moleculars que hi ha després de les flors de

El supercoet, de 70 metres d'alt, porta un automòbil elèctric Tesla al seu interior. Es tracta del llançament més esperat des de les missions Apol·lo que van portar a l'ésser humà a la Lluna. El gegantí coet Falcon Heavy, de l'empresa privada SpaceX, creada pel visionari Elon Musk, ha iniciat aquest dimarts des del Centre Espacial John F.Kennedy (Florida)  el seu primer vol, en què col·locarà en l'espai un automòbil elèctric Tesla. El coet, amb capacitat per a transportar més de 66 tones, s'ha enlairat de la plataforma LC-39A, la mateixa des de la qual es van enlairar els coets de les missions Apol·lo amb destinació a la Lluna (1961-1972). Amb aquest viatge es tracta de provar si el Falcon Heavy, pot servir per  portar càrrega útil a l'espai. La càrrega serà un automòbil elèctric Tesla de color roig (ja que el president de SpaceX, Elon Musk, dirigeix al seu torn la firma automobilística). Musk ja ha anunciat que el seu objectiu és provar el coet per porta