Cultura Científica

Per salvar de l'extinció al axolot, amfibi icònic de Mèxic de gran importància científica i cultural, experts impulsen el 'Refugi chinampa', projecte que pretén restaurar la superfície agrícola de la zona lacustre de Xochimilco, al sud de Ciutat de Mèxic. Les chinampas, llegat de l'època prehispànica, són illots artificials que suren sobre cossos d'aigua i es fan servir per al cultiu i l'extensió territorial. El projecte busca "millorar les condicions, fer agricultura tradicional, retirar pesticides, treure fertilitzants, generar refugis per axolots on el refugi siga l'hàbitat perfecte perquè l'axolot sobrevisca", assegura Luis Zambrano, investigador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic ( UNAM). L'equip que encapçala Zambrano acaba de rebre del Govern un pressupost de 7,5 milions de pesos (397.667 dòlars) per iniciar la primera etapa."Aquest és l'inici d'un projecte que voldríem fer a gran escala, que és repoblar d&

Ela aliments hibrits es el resultat de les plantes d'entravessament menors de polinisacio controlada. La llavor hibrida produirà una planta en caracteristiques d'abdos plantes que se creuaren. El proposit d'entravessament es per a produir una planta en caracteristiques desijables tals com una major productivitat, resistencia a insectes o millor de la nutricio. Aliments hibrits se referix als aliments modificats geneticament sovint. Mes de la mitat de tots els productes menjables processats ​​contenen ingredients que han segut alterats per la modificacio genetica, segons el 2002 el documental "hibrit". El bimi o broccolini es un aliment hibrit, resultat de la mescla entre el brócoli tradicional que tots coneixem i la col chinenca, per esta rao, te propietats compartides en atres cruciferes pero algunes caracteristiques son molt particulars d'este aliment. Concretament es ric en substancies en efecte anticancerígen, com els glucosinatos q

Un equip de neuròlegs de l'Charité-Universitätsmedizin Berlin, a Alemanya, ha descobert una onada d'activitat elèctrica en el cervell humà denominada "tsunami cerebral", que precedeix al moment de la mort. Segons la investigació, publicada a la revista especialitzada Annals of Neurology, en examinar l'activitat cerebral en nou pacients moribunds, els científics van observar una ràfega d'activitat en aquest òrgan que sembla precedir a la fi de la vida. Aquesta troballa indica que la consciència encara pot estar present durant diversos minuts després que la resta del cos deixi de mostrar cap signe de vida, és a dir, van descobrir que fins i tot cinc minuts després que el cor d'una persona deixi de bategar, les seves cèl·lules cerebrals o neurones encara poden funcionar.   Per dur a terme aquest descobriment, l'equip d'investigadors liderats pel neuròleg Jens Drier va monitoritzar de manera contínua els senyals elèctrics en cervells

Va nàixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia (Polònia) . Limitada per un país que la forçava a estudiar en la clandestinitat pel simple fet de ser dona, a los 24 anys (1891) va decidir mudar-se a París. Allí va estudiar Física i Matemàtiques en la Universitat de París, eixint brillantment d'ambdós llicenciatures como primera de la seua promoció en Física (1893) i segona de promoció en Matemàtiques (1894) . En 1894 també coneixeria a quin seria el seu marit i company d'investigació: el professor de física Pierre Curie, amb el qual acabaria dilucidant importants troballes en el camp de la radioactivitat. En 1903 va defendre la seua tesi doctoral titulada « Investigacions sobre les substàncies radioactiva », treball que l i valia el grau de doctor amb menció c o m laude i el Premi Nobel de Física en 1903 ( compartidor con el seu marit Pierre Curie i el seu director de tesi Henry Becquerel) . Tres anys més tard, en 1906, va ocupar la càtedra de física de la Universitat d

El satèl·lit espanyol "Paz" s'ha enlairat avui a bord d'un coet Falcon 9 de Space X a les 15.17 (6.17 hora local) des de la base aèria de Vandenberg, a Califòrnia (Estats Units). Onze minuts després, Pau s'ha separat amb èxit de la fase superior del coet i s'ha situat en l'òrbita terrestre baixa, a uns 500 quilòmetres d'altitud, des d'on prendrà imatges per radar per a operacions de vigilància i cartografia amb fins militars, científics i comercials. Paz, el primer satèl·lit espia espanyol, forma part del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèl·lit (PNOTS) dels ministeris de Defensa i Indústria, Comerç i Turisme. Ha estat construït per Airbus Defence and Space i el operarà l'empresa espanyola Hisdesat. L'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) realitzarà el seguiment des de terra, des dels seus centres a Torrejón de Ardoz (Madrid) i Maspalomas (Gran Canària), segons informa l'institut en el seu butlletí de no

Jane Goodall, va nàixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seua joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Parc Nacional de Gombe Stream de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. Malgrat els obstacles de les autoritats, que s'oposaven al fet que una dona jove treballés sola enmig de la selva africana, Goodall es va traslladar al juliol de 1960 al Parc Nacional de Gombe, a Tanzània, per estudiar als ximpanzés en el seu propi medi natural i fer aportacions fonamentals per comprendre el comportament animal.  Els seus estudis sobre aquests primats és de caràcter científic, amb una clara intenció educativa centrada en la conservació i pr